KIHON (Fonaments Judo Peu)

​

En aquesta secció, clickant a les paraules resaltades, podreu accedir als videos que entre totes i tots hem anat recopilant per ajudar a les futures generacions d'estudiants a aprendre i repasar pels exàmens de cinturó.

També, en cas de necessitat, disposem d'un diccionari "Judo-català" que tradueix les diferents paraules i conceptes per ordre alfabètic.

REI (Salutació)

​

Una tradició de les arts marcials per expressar respecte, gratitud i bona educació. La salutació es pot fer des de posició dempeus o agenollat, sent aquesta última la més cerimoniosa.

​

Per a realitzar RITSU-REI (salutació dempeus), es parteix de la posició CHOKURITSU (La posició ferm) amb els talons junts, braços enganxats al cos, mirada al capdavant i s'inclina el tronc cap endavant fins a formar un angle de 30º aproximadament, passant les mans d'estar en el lateral de les cames a situar-se per sobre dels genolls. Després d'una breu pausa (més o menys una inspiració-expiració), tornem a la posició Chokuritsu.

Per a realitzar ZA-REI (salutació de genolls), partim de la posició Chokuritsu i llisquem el peu esquerre cap endarrere sense aixecar els dits del terra i, flexionant el genoll dret, col·loquem el genoll esquerre en el terra a l'altura del peu dret.

 

Per acabar en posició SEIZA (assegut correctament) a continuació desplacem el peu dret cap endarrere i col·loquem el genoll dret a l'altura del genoll esquerre i, a continuació, estirem els dits dels peus cap endarrere, col·locant el dit gros del peu dret sobre el dit gros del peu esquerre i ens asseiem sobre els talons. Les mans les col·loquem sobre les cuixes, lleugerament inclinades cap a l'interior i amb els dits junts i rectes. El cos i el cap han d'estar alçats i els genolls separats aproximadament dos punys de distància interior.
Des d'aquesta posició, col·loquem les mans sobre el tatami, a uns deu centímetres davant dels genolls, i flexionem els braços, inclinant el tronc uns 30º aproximadament i baixant una mica el cap , sense aixecar els malucs. Després d'una lleugera pausa, ens col·loquem una altra vegada alçats.

Acostumem a fer el Rei sempre que comença i acaba la classe, Quan es diu HAJIME (Començar) o MATE (aturar) per marcar l’inici o final d’un exercici, entrenament o combat amb altres companyes i companys o quan sortim del tatami. Tradicionalment, també es feia al entrar o sortir del DOJO (Lloc a on practiquem el camí) o en veure la imatge de JIGORO KANO (Fundador del Judo).

Aquesta tradició està molt lligada a un dels valors fonamentals del Judo, el Respecte. Es per aquest motiu que es una de les tradicions mes importants que han de perdurar sempre.

UKEMI (Caiguda)

​

Són les maneres de caure sense patir cap mal. Si es dominen bé aquestes formes de caiguda, ajudarà al judoka a progressar tècnicament, ja que no tindrà cap objecció a ser projectat, i així estarà lliure de rigidesa, permetent-li atacar i defensar amb flexibilitat, velocitat i continuïtat.

Les tres característiques més importants de Ukemi són:

1. Distància: escurçant la distància d'impacte amb el terra, s'esmorteeix el cop.

​

2. Superfície de contacte: en separar els braços del cos, augmentem la superfície de contacte amb el tatami, repartint per tota aquesta superfície l'impacte, i al mateix temps, en colpejar amb els braços, estem evitant que les vibracions produïdes per aquest xoc del nostre cos amb el tatami es transmetin al nostre cervell.

3. Acció de gir o roda: és important realitzar les caigudes amb el cos corbat, com si fos una esfera, ja que si cau tibant i estiratge completament, es produeix un impacte molt més fort.

Convé preparar la caiguda recollint el cap i utilitzant el balanceig de les cames estirades, per a equilibrar la part superior del nostre cos. Si es dobleguen les cames en caure, es modifica el pes que puja al capdavant i podem colpejar amb aquesta en el tatami.

Existeixen quatre maneres bàsiques de caure en Judo:

1. USHIRO-UKEMI (caiguda cap endarrere)

​

Vigilant que el cap no toqui terra, baixant el cap i apropant la barbeta al cos, ens ajupim i deixem que el cos, des de els malucs fins les espatlles faci un moviment rodat que esmorteeixi el cop, picant amb les dues mans lleugerament separades del cos a terra.

2. YOKO-UKEMI (caiguda de costat)

 

Es pot caure cap a MIGI (Dreta) o cap a HIDARI (Esquerra).

Vigilant que el cap no toqui terra, el braç es posa al davant, es cau amb una cama estirada, la mateixa que la mà que pica a terra i l’altre lleugerament flexionada, per ajudar a repartir el cop a terra i prevenir lesions als genolls.

3. MAE-UKEMI (caiguda cap endavant)

​

Vigilant que el cap no toqui a terra, deixem que els genolls comencin a alleugerar la força de la caiguda. Procurem que els braços protegeixin el cap esmorteint el cop tocant des de la punta dels dits fins els colzes.

4. MAE-MAWARI-UKEMI o ZEMPO-KAITEN-UKEMI (caiguda cap endavant rodant)

 

Es pot fer començant amb MIGI (Dreta) o HIDARI (Esquerra).

Vigilant que el cap no toqui a terra, formem un triangle entre el nostre genoll i mà del mateix costat i el peu contrari. La cama que te el genoll a terra, utilitza la punta del peu per impulsar el cos cap endavant. La mà del costat contrari, que queda lliure, passarà entre l’altre braç i el genoll, fent una tombarella. Es important recordar que ferm una tombarella lleugerament de costat, rodant per les espatlles.

 

Existeix un altre, utilitzada principalment per la defensa personal, anomenada USHIRO-MAWARI-UKEMI (Caiguda cap enrere rodant). Per la besant esportiva que el Judo ha adquirit al llarg dels anys, ja no s’estudia.

Convé començar a practicar amb caigudes lentes i a poca altura, per a acabar, a poc a poc, fent aquestes caigudes des de posició dempeus, i més endavant en desplaçaments, projectats per un company, etc.

KUZUSHI (Desequilibri)

​

Per provocar el desequilibri del nostre company o companya, ens basem en accions de tracció-empènyer, però realitzades amb tot el cos, no sols amb els braços.

El cos posseeix un centre de gravetat, on s'uneixen totes les forces que actuen sobre cada punt d'ell. La línia de gravetat és la vertical que uneix al centre de gravetat amb el terra.

Per al judoka en postura natural, passa entre els dos peus, en el centre de la base de sustentació, àrea limitada pels peus. Quan la línia de gravetat surt fora de l'àrea de sustentació, es diu que perdem l'equilibri i depenent de la magnitud d'aquest, caurem o mitjançant algunes correccions, aconseguirem mantenir-nos en peus. Totes les persones tenim una tendència inconscient a conservar l'equilibri fins i tot quan ens movem, estem realitzant tota una sèrie de moviments per a recuperar l'equilibri, per això la forma més fàcil de desequilibrar a una persona és quan s'està movent, ja que encara que realitza aquests moviments inconscients per a equilibrar-se, mitjançant el Kuzushi tractarem d'accentuar el seu desequilibri de manera que li sigui imposible recuperar-lo.

Hi ha dues possibilitats de crear Kuzushi:

1. TORI (Qui fa l’acció) es desplaça i aprofita aquest desplaçament per a col·locar a UKE (Qui rep l’acció) en desequilibri.

2. Tori aprofita els desplaçaments, les accions i reaccions de Uke, per a desequilibrar-li.

El Kuzushi es pot realitzar seguint línies corbes o rectes, i en qualsevol direcció, encara que per a iniciar el seu estudi, es consideren les vuit direccions bàsiques de la “Rosa dels vents”: HAPPO-NO-KUZUSHI (desequilibris en vuit direccions):

1. USHIRO-KUZUSHI: (cap endarrere). Fem que el cos del nostre company o companya es desequilibri cap enrere, per això empenyem o donem un pas cap endavant aprofitant el seu Kumikata.

2. MIGI-USHIRO-SUMI-KUZUSHI (cap endarrere diagonal dreta). Fem que el cos del nostre company o companya es desequilibri cap al seu costat dret i, al mateix temps, empenyem cap enrere, de manera que el seu cos dibuixi una diagonal. Tirem d’ell amb els braços i donem un petit pas en aquesta direcció.

3. HIDARI-USHIRO-SUMI-KUZUSHI (cap endarrere diagonal esquerra).Fem que el cos del nostre company o companya es desequilibri cap al seu costat esquerra i, al mateix temps, empenyem cap enrere, de manera que el seu cos dibuixi una diagonal. Tirem d’ell amb els braços i donem un petit pas en aquesta direcció.

4. MIGI-KUZUSHI (cap a costat dret). Fem que el cos del nostre company o companya es desequilibri cap al seu costat dret, per això tirem d’ell amb els braços i donem un petit pas en aquesta direcció.

5. HIDARI-KUZUSHI (cap a costat esquerre). Fem que el cos del nostre company o companya es desequilibri cap al seu costat esquerra, per això tirem d’ell amb els braços i donem un petit pas en aquesta direcció.

6. MAE-KUZUSHI (cap endavant). Fem que el cos del nostre company o companya es desequilibri cap endavant, per això tirem d’ell o donem un pas cap enrere aprofitant el seu Kumikata.

7. MIGI-MAE-SUMI-KUZUSHI (cap endavant diagonal dreta). Fem que el cos del nostre company o companya es desequilibri cap al seu costat dret i, al mateix temps, tirem cap endavant, de manera que el seu cos dibuixi una diagonal. Tirem d’ell amb els braços i donem un petit pas cap enrere, girant lleugerament el cos en aquesta direcció.

8. HIDARI-MAE-SUMI-KUZUSHI (cap endavant diagonal esquerra). Fem que el cos del nostre company o companya es desequilibri cap al seu costat esquerra i, al mateix temps, tirem cap endavant, de manera que el seu cos dibuixi una diagonal. Tirem d’ell amb els braços i donem un petit pas cap enrere, girant lleugerament el cos en aquesta direcció.

TSUKURI (Preparació)

​

Consisteix a col·locar a Uke en la posició més apropiada per a l'execució d'una tècnica de Judo i en unes condicions tals que no pugui defensar-se. Al mateix temps Tori adopta la col·locació de la posició més favorable que li permeti el màxim d'eficàcia.

KAKE (Projecció)

​

És la continuació del Tsukuri fins a concloure la tècnica. Per a obtenir un bon Kake és molt important buscar la unitat del SHIN GI TAI (Esperit, Tècnica i Cos). Kuzushi, Tsukuri i Kake han d'estar ben encadenats per a formar una sola i única acció.

SHISEI (Postura)

​

Són les postures que adoptem quan practiquem Judo i tenen gran importància ja que ens permeten realitzar els atacs i defenses amb major eficàcia.

Existeixen dos tipus de postures de peu bàsiques:

SHIZEN HON TAI (Postura Natural bàsica)
JIGO HON TAI (Postura Defensiva bàsica)

Shizen hon tai és una postura alçada, relaxada, amb una separació dels peus aproximada a l'amplària de les espatlles, amb el pes repartit en les dues cames, els braços estesos als costats del cos de forma relaxada, el cap recte i sense enfocar la mirada directament a un punt, sinó com mirant un paisatge llunyà. Aquesta postura es pot realitzar per la dreta (Migi shizen tai) o per l'esquerra (Hidari shizen tai) i és la postura idònia per a la pràctica de Judo, ja que ens permet reaccionar ràpidament (ja sigui per a atacar o
defensar), desplaçar-nos lliurement en qualsevol direcció i és una posició molt estable i descansada.

Jigo hon tai és una postura defensiva en la qual la distància dels peus és aproximadament el doble de l'amplària de les espatlles, les cames es flexionen lleugerament per a baixar el centre de gravetat del nostre cos, les mans passen d'estar als costats del cos a situar-se sobre les nostres cuixes, tibem l'abdomen i mantenim l'esquena recta.

Aquesta postura també es pot realitzar per la dreta (Migi jigo tai) o per l'esquerra (Hidari jigo tai) i hem de mantenir-la per poc temps ja que, a més de ser més cansada, ens resta velocitat i mobilitat en les nostres accions i pot arribar a ser fàcil per al nostre rival derrocar-nos, ja que encara que és una postura bona per a defensar algunes tècniques (maluc, braç), és molt inestable per a defensar altres (cama, sutemi).

SHINTAI (Desplaçaments o formes de caminar)

La forma més fàcil de derrocar a Uke és quan es mou, quan s'està desplaçant i el seu centre de gravetat està variant, per la qual cosa és de gran importància aprendre a desplaçar-nos bé, tant per a realitzar atacs com per a defensar-los.

En Judo hi ha dos tipus de desplaçaments bàsics:

1. AYUMI ASHI (alternant els peus, és a dir, la forma habitual de caminar)

2. TSUGI ASHI (el peu que segueix a l’altre) mantenint la distància de les espatlles, ja sigui cap endavant, cap endarrere o lateral)
Qualsevol d'aquestes dues maneres de caminar, han de realitzar-se en TSURI ASHI (lliscant els peus) pel Tatami, elevant lleugerament els talons i evitant aixecar els dits dels peus). D'aquesta manera estarem sempre més equilibrats que si aixequem els peus del tatami a cada pas.

TAI SABAKI (Moviment del cos)

​

El realitzem en atacar o defensar amb tècniques de Judo. És molt important fer aquests girs amb fluïdesa i velocitat i mantenint el nostre equilibri, ja que ens donarà una gran efectivitat sobre els nostres rivals en el nostre treball de Judo. Un exemple a la vida quotidiana es el moviment que fem en obrir una porta per deixar passar algú.

Depenent del gir que efectuem, es poden classificar els Tai Sabaki en:

1. MAE SABAKI (Moviment cap endavant) 

Gir de 90° cap endavant Migi o Hidari

2. USHIRO SABAKI (Moviment cap enrere) 

Gir de 90° cap endarrere Migi o Hidari

3. MAE MAWARI SABAKI (Moviment cap endavant fent un gir)

 Gir de 180° cap endavant Migi o Hidari

4. USHIRO MAWARI SABAKI (Moviment cap enrere fent un gir)

 Gir de 180° cap endarrere Migi o Hidari

KUMIKATA (Guardia de Judo o manera d’agafar)

​

Per poder practicar Judo és necessari agafar al nostre oponent perquè sinó caldria fer ATEMI WAZA (tècniques de cop), i no està permès en competició. Aquestes maneres d'agarrar, aquesta “guàrdia de Judo”, és el que anomenem Kumikata.

Depenent de la morfologia de cada persona i de la de l'oponent, es poden variar aquestes maneres d'agafar, però convé realitzar la forma bàsica (solapa amb una mà i màniga amb l'altra) per a controlar bé el cos de Uke.

És convenient també agafar amb el cos alçat i sense posar força en les espatlles, ja que ens resta eficàcia en la velocitat i coordinació dels nostres moviments.

Segons siguin les nostres tècniques, podem agafar les dues solapes, les dos mànigues, la part posterior del coll del judogi de Uke, etc.
Com a regla general, la mà que agafa la solapa fa un treball de TSURITE ( marca el desequilibri sobre Uke tirant, empenyent o aixecant), mentre que la mà que agafa la màniga fa un treball de HIKKITE (marca la direcció d'aquest desequilibri), encara que també col·labora com és lògic, a accentuar-lo.

En realitzar una tècnica, les dues mans que agarren efectuen un treball coordinat (igual que la resta del cos) amb el mateix objectiu: derrocar a Uke, però cadascuna d'elles fan el seu treball específic: TSURITE o HIKKITE.

CHIKARA NO ÔYÔ (Utilització de la força)

​

És l'aplicació en Judo del principi de la no resistència, és a dir, utilitzar la força del rival contra ell. Per exemple, si Uke tira de nosaltres, li empenyem. Si Uke ens empeny, tirem d'ell. Aquest principi pot ser aplicat en totes direccions i la seva utilització precisa una acció
coordinada de tot el cos, a més del desplaçament.

Això que sembla tan senzill és l'essència mateixa del nostre Esport, i aconseguir realitzar-lo de manera eficaç és una labor de molts anys de pràctica, de tal forma que quan s'aconsegueix, dins de nosaltres notem la gran sensació de saber el que és realment JUDO.

FORMES D'ENTRENAMENT TÈCNIC DE JUDO PEU

TANDOKU RENSHU (Estudi sense company)

​

Es tracta de  la pràctica sense company d'exercicis o tècniques de Judo amb la finalitat de millorar la coordinació, la velocitat i l'automatisme dels moviments. Es pot practicar enfront d'un mirall, una paret, amb gomes, etc. Als esports de contacte també s’anomena “fer ombres”.

SOTAI RENSHU (Estudi amb un company)

​

 Es tracta de la pràctica amb un company d’exercicis io tècniques de Judo amb la finalitat de perfeccionar la tècnica mitjançant la pràctica de Uchi komi, Kata, Nage komi i Randori.

UCHI KOMI (Exercici d’entrada o colpejar alguna cosa)

​

És un mètode d'entrenament que consisteix a realitzar repeticions d'una tècnica amb un company, en estàtic o en desplaçament (Uchi komi geiko) amb la finalitat d'automatitzar-la i aconseguir millores en la velocitat, potència, resistència i efectivitat en l'execució d'aquesta tècnica. En aquest entrenament no cal projectar, ja que es tracta de potenciar l’habilitat per iniciar l’acció de Kuzushi-Tsukuri.

NAGE KOMI (Exercici de projecció)

​

És un mètode d'entrenament per a millorar la tècnica de forma més real, mitjançant repeticions de projeccions. Es poden treballar en grups projectant un només, per temps, per sèries, etc. També es pot emprar un matalasset de més gruix que els tatamis tradicionals, per a evitar lesions, a causa de la gran quantitat de Ukemi que han de realitzar els judokes en aquesta forma d'entrenament.

YAKU SOKU GEIKO (Estudi o entrenament pactat)

​

És l'estudi en desplaçament, amb un company, en el qual tots dos judokes col·laboren reaccionant de formes pactades per endavant, sense resistència, per a aconseguir el perfeccionament de les tècniques, combinacions, contres, encadenaments, desplaçaments, etc.

KAKARI GEIKO (estudi o entrenament segons la reacció del company)

​

És l'entrenament d'atac i defensa, en el qual un dels dos judokes realitza només accions d'atacs successius, mentre que l'altre reacciona a aquests atacs amb moviments de defensa i accions de contra.

RANDORI (pràctica lliure)

És un terme utilitzat a les arts marcials japoneses per descriure la pràctica d'estil lliure.

​

Ran (disturbis, torbar, guerra civil),

​

Dori (prendre, rebre, obtenir, seleccionar) encara que, en aquesta ocasió es llegeix "do" que juntament amb la partícula de l'higarana Ri converteix el significat en avantatge, benefici , guany, interés).

​

Així, el terme Randori, pot ser interpretat com "la llibertat d'agafar" o "adquirir una situació avantatjosa al rebre un atac que torba la teva pau”.

​

És la pràctica lliure, de tots els nostres coneixements, sense tenir cap por a caure, cometre errors o ser projectat, de totes les tècniques de Judo, respectant els principis bàsics d'aquest esport i amb l'objectiu de realitzar les tècniques el més correctament possible per guanyar el combat. El cos i l'esperit han d'estar completament relaxats, és la millor manera de treure el màxim profit al Randori.

RENRAKU WAZA (Combinació de tècniques)

​

És el treball de combinar tècniques diferents davant la reacció de Uke, ja sigui de peu, terra o peu i terra.

RENZOKU WAZA (continuació o encadenament de técnica)

​

És el treball d'entrar dos o més vegades la mateixa tècnica davant les reaccions de Uke per escapar d'ella o defensar-la.
 

KAESHI WAZA (tècnica de reacció, resposta o contraatac)

​

És la realització de les tècniques que es poden aplicar immediatament després de l'atac de l'adversari, aprofitant el seu impuls i desequilibri en l'atac. És necessari saber llegir molt bé els moviments del contrincant per poder reaccionar a temps amb la tècnica oportuna. Alguns exemples poden ser el Tani-O-Toshi com a reacció del Seoi Nage o un Ura-Nage com a resposta a un O-Uchi-Gari.

SHIAI (competició)

​

Existeixen unes normes específiques de competició tipificades en el Reglament d'Arbitratge. A les competicions els diferents Judokes poden posar a proba el seu entrenament i les seves habilitats amb practicants d’altres Dojo, aprendre i fer noves amistats.

KIHON (Fonaments Judo terra)

BASES DE LES IMMOBILITZACIONS

Entenem com a OSAEKOMI WAZA (immobilitzacions) aquelles tècniques que apliquem sobre Uke tombat cap per amunt, exercint sobre ell un control que li impedeix escapar durant un temps determinat.

Aquest control el realitzem a partir d'una posició equilibrada nostra, contactant el nostre cos amb el del rival, tenint uns punts de suport en el tatami i podent variar la nostra posició davant els intents de sortida de Uke mitjançant la mobilitat del nostre cos i l'anticipació de les nostres accions a les seves. Per a tot això, és important no concentrar la nostra força només en un punt, sinó repartir-la per la major superfície possible del nostre cos, de manera que Uke no vegi cap possibilitat de fuita.

En l'entrenament diari de Judo, se sol separar el treball dempeus i el de terra, podent en el cas del treball de terra partir de diferents posicions (de genolls, asseguts, tombats cap per amunt, cap per avall, entre les cames de Uke, Uke entre les nostres cames....) per a arribar a una immobilització. En competició, la forma habitual d'arribar a una immobilització és a partir d’una projecció, ja sigui per part de Tori o de Uke, i la seva connexió a terra. Per això, cal estar molt atent per a aprofitar els petits avantatges que es poden obtenir d'aquesta transició de Judo peu a Judo terra i actuar amb rapidesa per a immobilitzar al contrari abans que pugui reaccionar per a evitar-ho.

BASES DE LES SORTIDES DE LES IMMOBILITZACIONS

Si hem vist anteriorment que per a immobilitzar a Uke el més important és exercir un control sobre el seu cos, per a sortir d'aquesta immobilització el més important és precisament evitar que Uke aconsegueixi aquest control sobre nosaltres, no deixant-li afermar la immobilització a força de separar els contactes, els controls, efectuant girs de pont i cap per avall i enganxant amb les nostres cames les seves. També es pot mirar d'aixecar del terra a Uke o fins i tot, aixecar-nos nosaltres.

 

En Judo terra, igual que dempeus, hem de realitzar desequilibris, desplaçaments i canvis de punts de suport per a aconseguir un resultat sobre el nostre rival o per a evitar que ell l'aconsegueixi sobre nosaltres.

BASES DE LES ESTRANGULACIONS

Entenem per SHIME WAZA (Estrangulacions), l'acció d'exercir una pressió sobre el coll de Uke, de manera que li impedeixi arribar aire als seus pulmons (estrangulació aèria o respiratòria), o sang al seu cap (estrangulació sanguínia).

Aquesta pressió podem fer-la amb les nostres mans nues, agarrant el JUDOGUI (vestit de Judo) (de Uke o el nostre) i també amb ajuda de les nostres cames.

Per a poder aplicar una tècnica d'estrangulació a Uke, el primer que hem d'aconseguir és un bon control sobre el seu cos (cap per amunt, cap per avall, a cavall, entre les nostres cames, etc.), evitant així els seus intents de sortida.

En escanyar, hem de concentrar la força del nostre cos en mans/canells, procurant que l'acció sigui el més ràpida possible i estar molt atents a l'abandó del nostre oponent per a no causar-li mal ni sofriment innecessaris.

SORTIDES DE LES ESTRANGULACIONS

Per a sortir o escapar d'una estrangulació, hem d'evitar que Uke controli el nostre cos, i tractar de deixar anar els agarris de les seves mans, del Judogi o del control de les seves cames, mitjançant girs del nostre cos i bloquejos als seus braços, mans o cames per a alliberar el nostre coll.

No convé aguantar fins al límit la pressió sobre el coll, perquè encara que a vegades sembla que podem resistir aquesta estrangulació, podem perdre el coneixement en un instant. És millor intentar escapar sense confiar tant en “la força del nostre coll”.

BASES DE LES LUXACIONS

Entenem per KANSETU WAZA (luxació), l'aplicació d'una tècnica de palanca sobre el colze de Uke amb l'objectiu d'aconseguir l'abandó del combat per la seva part ja que en cas contrari podria produir-se una lesió en la seva articulació.

Igual que a les immobilitzacions o estrangulacions, el primer que hem de tenir és un bon control del cos de Uke i des d'aquí, podem aplicar una tècnica de luxació ajudant-nos amb les nostres mans, braços, axil·les, abdomen, cames o genolls per a fer alçaprem sobre el seu colze.

No han de donar-se estirades brusques del seu braç, ja que podria produir-se alguna lesió. Quan Uke abandoni, colpejant dos o més vegades sobre el tatami, sobre nosaltres, sobre ell mateix o cridant MAITTA (Abandono o hem rendeixo), hem de deixar-li anar el braç immediatament, per evitar possibles lesions.

En Judo esportiu de competició només està permès luxar el colze de Uke, no obstant això existeixen tècniques de Judo que es practiquen en KATA (Forma), en les quals es luxen pràcticament totes les articulacions del cos.

SORTIDES DE LES LUXACIONS:

Per a sortir o escapar d'una luxació, hem d'evitar que Uke controli el nostre cos, tractar de tancar bé els braços al costat del nostre cos i efectuar moviments de gir per a alliberar el braç i podi escapar.

No convé aguantar les luxacions, per molt fortes que pensem que tenim els braços, ja que mitjançant l'aplicació d'una bona tècnica de palanca, Uke pot superar aquesta diferència de força i podríem veure'ns lesionats per algun temps.

FORMES D'ENTRENAMENT TÈCNIC DE JUDO TERRA:

Moviments bàsics d'atac:

Són aquelles formes tècniques de treball en terra a través de les quals podem aconseguir portar a Uke a una posició avantatjosa per a aplicar-li una tècnica d'immobilització, estrangulació o luxació.

Aquestes formes d'entrenament tècnic poden iniciar-se des de diferents posicions de Uke  (boca avall, boca amunt, a quatre potes, entre les nostres cames, nosaltres entre les seves cames, etc.)

Moviments bàsics de defensa:

Són aquelles formes de treball en terra que ens permeten defensar-nos dels atacs de Uke i poder passar a contraatacar de manera eficaç. Entre aquests treballs podem destacar:

Fer la “Gamba”
Fer el “Pont”
Voltejar amb les cames o fer la “Tisora”
Recollir el cos com una esfera
Girs del cos sobre el lloc

​





 

 

​