FUNDADOR - JIGORO KANO (1860-1938)

A causa de la seva complexió feble i l'assetjament escolar que patia, va decidir aprendre arts marcials. Feia entrenaments molt durs i s'esforçava molt per aprendre diferents tècniques de diferents mestres. Amb el temps, va fundar el seu propi estil “Kano's Jujutsu” que va anomenar “Judo”. El seu objectiu era crear ciutadans forts, sans i útils per a la societat. Va ser un incansable defensor de incloure la preparació física a l'escola.

Més informació: BIOGFRAFIA DE JIGORO KANO

1ª GENERACIÓ - MIKONOSUKE KAWAISHI ( 7é Dan, 1899-1969)

Després d'aprendre Jujutsu al Dai Nihon Butokukai i Judo al Kodokan, es va dedicar a viatjar i difondre el Jujutsu per Estats Units, Europa i finalment, es va establir a França. Va crear i implementar un mètode d'ensenyament esquematitzat de tècniques, a més d'introduir un sistema de cinturons de colors per recompensar i recalcar el progrés dels alumnes, sistema que van assimilar la gran majoria d'estils d'arts marcials.

Kawaishi i Kano van mantenir sempre bones relacions (els dos tenien com a objectiu difondre l'educació i l'amistat a través de les arts marcials), però els hereus del Kodokan (capficats amb la idea d'eliminar tècniques perilloses per convertir el Judo en un esport de competició olímpic) van mostrar un fort rebuig al seu mètode, generant diferents conflictes, desacreditant els seus cinturons negres i fundant la seva pròpia federació.

Kawaishi, qui creia amb total determinació en la importància de mantenir les tradicions, defensava la importància de la Kata com a element d'ensenyament bàsic, així com l'ensenyament de tècniques que el Kodokan més modern va modificar o eliminar.

2ª GENERACIÓ - HENRY BIRNBAUM OKONOWEKI (8é Dan, 1921-2004)

Nascut en el si d'una família jueva d'origen polonès que va viure a Berlín per a establir-se més tard a França, va ser alumne directe de Kawaishi i fidel seguidor del seu mètode d’ensenyament. Henri va fugir de l'Europa ocupada pels nazis arribant a Espanya cap al 1940. Detingut a Tavascán, transferit a la presó de Sort i posteriorment al Camp de concentració de Miranda de Ebro, va aconseguir fugir i es va allistar a la resistència francesa, utilitzant les seves tècniques per enfrontar a Nazis ben armats. Després de la Segona Guerra Mundial es va establir a Barcelona on ja residia la seva germana.

 

Es considerat per molts com el precursor del Judo a Espanya, fins a fundar el club de YUDO BARCELONA al 1950. (Es diu que a d'altres regions del país es feia Judo, però ningú més va aportar mètode, técnica ni coneixements).
 

Va ser el primer profesor numerari de Judo i Jiu-Jitsu a nivell nacional, àrbitre i organitzador de campionats de nivell internacional i una figura del món del Judo destacada i activa durant més de 60 anys. També, durant molts anys, va ser professor de diferents cossos de seguretat de l'estat, incloent l'exercit.

3ª GENERACIÓ - EMILIO SERNA DÍEZ (9é Dan, 1925?-2016)

​

Deixeble de Birnbaum, va fundar el seu propi club al 1960, anomenat Judo Águilas. Com a mestre de Judo, Jiu Jitsu  i defensa personal va guanyar diferents títols a nivell nacional i internacional mentre feia d'instructor de defensa Personal en diversos Cossos de Seguretat.

 

Un incansable competidor a nivell autonòmic i nacional, conegut i respectat per la comunitat, va ser escollit com a president de la Federació Catalana de Judo del 1984 al 2003.

​

​

​​

​

​4ª GENERACIÓ - JOSE LUIS RODRIGUEZ BARREIRO (8é Dan)

 

Neix al 1960. Judoka desde els 5 anys i profesor destacat abans d’arribar als 18 anys, porta tota la vida lligada a aquest esport. Va organitzar el mundial de 1991 i els jocs olímpics de 1992 a Barcelona.

Aquest es el mestre de Nieves i Miquel, parella que va fundar el Club Arts Marcials El Papiol. 

 

Un Mestre molt humil i proper amb els seus alumnes, que inspira confiança i respecte. Plena dedicació al Judo i especialment als seus alumnes, als qui ensenya, escolta i aconsella. Un exemple del que tot docent hauria d’aprendre.

​Entrevista a Betevé: Josep Lluís Rodríguez, professor de judo al Guinardó

 

​​​​​​​​​​​​